Espai de diàleg - Impressions sobre A l'Orient, a l'Occident

Llegeixo amb interès A l’Orient, a l’Occident: a la recerca d’un sentit. D’una banda els apunts autobiogràfics em permeten saber més del que ha fet en Cinto aquests últims anys. De l’altra, hi ha reflexions que em desvetllen reflexions... I això sempre és bo. Penso que en Cinto ha fet vot de pobresa, però que no li falta de res material imprescindible i que gaudeix d’unes oportunitats de creixement personal que estan a l’abast de molt poca gent. Penso que ha fet vot de castedat, i que molts dels qui hem optat pel matrimoni no entenem massa el perquè, alhora que ens preguntem si fidelitat vol dir exclusivitat... Penso que ha fet vot d’obediència, d’obediència a una estructura eclesiàstica, mentre que molts de nosaltres retem obediència a un altre sistema social, organitzatiu, a un poder legislatiu... I apunto tot això en aquest espai de diàleg per a introduir la meva breu opinió sobre aquest text d’en Cinto que, això sí, està impregnat d’espiritualitat.

En començar la lectura vaig arrufar el nas en llegir que volia parlar de “la realitat tal com és”. Penso que hi ha tantes realitats com punts d’observació i instruments per a mesurar-la... Sort que més endavant arran de la faula budista ja explica que la realitat és complexa... Comparteixo el missatge d’en Cinto en el sentit que per liderar cal servir i que l’amor ho mou tot, però penso que el missatge sobre Déu, l’Esperit Sant i Jesús que en Cinto s’esforça a explicar continua essent incomprensible per a mi i una bona part dels habitants del món occidental en el segle XXI. D’una banda, la sensació que en Cinto “no toca de peus a terra” és una sensació que no m’he tret de sobre al llarg de tota la lectura. De l’altra, la seguretat que el que escriu en Cinto ho fa des d’un pregon convenciment, és un fet que aporta un valor afegit a les seves reflexions, un valor d’especial importància actualment, on la superficialitat i la mediocritat acaben essent omnipresents en gairebé tots els àmbits. I quant a la literatura, la redacció només pot ser impecable si surt de la ploma d’un filòleg com en Cinto. He parlat del llibre a diversos amics... El debat sempre és més enriquidor quan els punts de vista són diferents.

Joan Rabasseda i Ferrer
Arenys de Munt, 8-XII-2007

Gràcies, Cinto, pel do de tot el que has expressat en el llibre A l’Orient, a l’Occident. M’ha fet molt de bé. Penso que està destinat a fer molt de bé. S’hi respira Déu, Esperit Sant. S’hi respira una ànima enamorada de Déu, de Jesús. 

És una catequesi molt amena, que sense fer rotllos, diu coses molt profundes de Déu. Crec que és perquè fins i tot els qui no tenen fe, llegint-lo la trobin. Qui sap el que l’Esperit Sant està fent i podrà fer a través d’aquest llibre...

Està escrit de forma amena i profunda alhora. Dius les coses sense amagar certs errors clericals i de l’Església, però sempre ressaltant el positiu. És un llibre intel·ligent i clar. No creguis que tinc necessitat d’ensabonar-te. De cap manera. Dic el que sento. M’he trobat amb Déu i m’ha fet trobar més amb Déu. Un Déu nou, maco, engrescador. Un Déu que fa pensar i dir i sentir a qui llegeix: “Carai quin Déu tan maco. Aquest sí que m’agrada. M’hi apunto”. 

El recomanaré. Gràcies.

Joan Maria Bovet i Ballús
Barcelona, 1-VII-2006

El llibre de Cinto Busquet A l'Orient, a l'Occident: a la recerca d'un sentit ha estat per a mi com una agradable passejada amb un amic. Però amb un amic dels de veritat, amb el qui comparteixes sentiments, confidències i vivències personals.

Tot i que sembla que avui no està de moda parlar de Déu, hi ha molta gent que desitja que algú li'n parli i és bo saber que tens amics amb els quals pots fer-ho.

El camí espiritual que recorres de la mà d'en Cinto és apassionant. Ell respecta les teves creences i t'ensenya com et pots enriquir i estimar més a Déu estant en contacte amb persones que professen altres religions. No obstant, perceps a tot el llibre el seu desig de transmetre i compartir amb tu el tresor que un dia va descobrir, el seu amor a Jesús, el que el fa feliç i omple la seva vida.

El seu contacte amb altres cultures i religions li han eixamplat la mirada i el cor i està convençut que qui busca Déu el troba, sigui pel camí que sigui, i que un dia ens trobarem tots havent recorregut el propi camí.

Per a mi, A l'Orient a l'Occident ha estat com una alenada d'aire fresc, un llibre que m'ha agradat, m'ha ajudat i m'ha fet créixer com a persona. Per això, no deixo de recomanar-lo a les persones que m'estimo.

Aquests són els meus sentiments que he volgut compartir amb vosaltres.

Imma Lidón i Corbí
Girona, 1-VI-2006

He descobert el llibre A l'Orient, a l' Occident: a la recerca d'un sentit i us haig de dir que ha aconseguit una cosa que per a mi té molt de mèrit: arribar-te directament al cor. Et sents tocat, és una sensació estranya, com la que sents quan un orador parla davant d'una massa i a tu et fa l'efecte que et parla directament a tu. M'ha arribat tant que he escrit a l'autor per felicitar-lo i li he promès una crítica més completa per quan l'acabi, ja que el llegeixo a poc a poc perquè em serveix per fer oració. Els que coneixeu el llibre de ben segur que estareu amb mi que cal engrescar en Cinto perquè segueixi escrivint.

Xavier Fàbrega i Vilà
Girona, 17-V-2006


El llibre és realment interessant i estimulant, tant per a catòlics practicants com per a persones que no ho siguin, perquè et fa interrogar sobre moltes coses... Algunes parts dels llibre són de debò poesia, tot i ésser escrites en prosa. Puc dir que he “devorat” el llibre. Llegir, llegir, assaborir paraula rere paraula, sentir-les teves, deixar-se impregnar del que aquestes comuniquen...

Desitjo de tot cor que quantes més persones millor puguin tenir l'oportunitat de llegir aquest llibre, perquè independentment de la religió a la qual puguis sentir-te personalment lligat, et deixa molt a dintre, encoratja la reflexió i el diàleg sobre les grans qüestions que des de sempre l'home es planteja.

Marianna Gelfusa
Roma, 10-V-2006


A l'Orient, a l'Occident, si bé té un aglutinant que és el sentit de la fe en Jesucrist, no es presenta segons una temàtica de lògica progressiva. Està pensat com un seguit de converses amb un company de camí, sigui qui sigui, que se li acosti amb cor obert. En cada un dels 36 capítols, l'autor s'ofereix per compartir allò que sent, que porta a dintre. Amb molt d'encert, diu que és un do rebut i, per tant, és a la vegada un do per a l'altre. “El que he après sense engany, ho comunico sense recança” (Sv 7,13), escriu seguint el llibre de la Saviesa de l'Antic Testament.

Ell està amarat del principi que en l'escola de Jesús el diàleg crea comunió. Un servei no pot ser un punt final, com el qui fa una almoina o dóna un cop de mà en una empresa altruista i després se'n torna a casa amb les mans a la butxaca, i aquí s'ha acabat tot. No és així el diàleg del qual se'ns parla. Cada encaixada , si és sincera, és un signe d'intercanvi de vida. És més, “oferint, compartint -dirà-, hom es comprèn a si mateix”.

En Cinto escriu allò que ha viscut i n'ha fet experiència. Ja que l'experiència no s'aconsegueix pel simple fet d'haver-ne passades moltes, sinó després d'haver reflexionat sobre allò que hom ha passat; altrament, es confirma la dita que “l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra”. La seva reflexió se situa més a prop de l'escola peripatètica que de l'escolàstica. D'aquí també l'amenitat de la lectura.

Confrontant-se amb cultures i religions diverses, l'autor ha aprofundit la seva fe cristiana des de la perspectiva de la religiositat oriental: fet molt important en aquest moment històric en el qual el món, ja en plena globalització en els camps de l'economia i de la tecnologia, està iniciant un trobament significatiu entre Orient i Occident, entre cristianisme i tradicions espirituals asiàtiques. Sens dubte, això comportarà un salt qualitatiu important, ineludible, en l'evolució de la sensibilitat de la humanitat en el seu conjunt.

Mons. Jaume Camprodon i Rovira,
bisbe emèrit de Girona 20-IV-2006

Tornar a Espai de diàleg - Tornar a l'inici