Benvolgut Mn. Cinto,

he llegit l’article sobre Hispània. Personalment, crec que és moment de cercar el Nord (he estat força mariner; de fet, vaig ser monitor en cap de vela de Sant Feliu de Guíxols fa... 32 anys), de dissenyar una Estratègia de País, de Valors i de Prioritats. Perquè sempre anem a remolc, sense saber el que volem ser. No és viable un país amb un dèficit comercial de 100.000 M€/any, continuadament, que posi tota la seva inversió en béns improductius com els totxos, que no confiï en l’esforç sinó en la bombolla i el “pelotazo”, sense la solidaritat per a comprar béns locals, estalviar, emprendre, crear ocupació, innovar, exportar, ensenyar, controlar. He treballat força en estratègia de sectors ambientals al país i dins l’empresa (de fet, vaig cursar el MBA de l’IESE de dos anys).

Però el gran mal per tot això és la Corrupció imperant (que és filla de la Incompetència): per a mi era impensable fins que l'hem patit els darrers 10 anys que he treballat en una empresa (totalment neta, i així ens va...) real present al mercat, participant també en concursos públics, que es donen a qui posa diners sota la taula.

El problema no és el 3%, sinó les seves conseqüències: inversions en les opcions pitjors, més cares, que creen menys valor per a la societat, que tenen més despesa energètica, creen menys ocupació, treuen divises, emeten CO2, etc. Que obliguen a tancar departaments perquè et roben els concursos que els havien de donar feina.

Un bon exemple de fraus socials són les primes a l’energia fotovoltaica i a l’assecatge tèrmic de purins i de llots de depuradora (únic al món i contravenint la directiva europea de cogeneració). En lloc d’afavorir muntatges d’uns quants fent-los viables amb diners del contribuent, ha de fer-se a l’inrevés (hem escrit un llibre sobre això): determinar objectivament el valor afegit social (és a dir econòmic, ambiental i social) de les solucions existents en qualsevol àmbit, i afavorir que s’implantin, i quan calgui per fer possible un dels esglaons, hom pot primar-lo justament i limitada. Però fan tot el contrari: primen solucions contra natura que fan perdre valor a la societat en benefici d’uns quants.

Òbviament és un missatge tan clar que cap polític no pot dir que no, però ja comencen a tractar de manipular-lo. Un cas molt interessant és el de la nova incineradora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la nova incineradora de Girona, de les quals podríem parlar molt. És clar, un 10% de comissió de 200 M€ donen molt de si, i s’omplen la boca dient que redueix les emissions de CO2, quan són fabriques de CO2, com saben tots els ecologistes. Certament, no es poden comparar amb els vells abocadors incontrolats dels quals sortia metà (biogàs) incontroladament i lixiviats. Ara el que toca és implantar solucions millors que les incineradores: una bona reducció de residus, fomentant la revaloració dels que restin, una recollida selectiva efectiva –afavorint la segregació en origen–, uns bons sistemes de triatge de cada fracció (també de la fracció orgànica i de la resta inorgànica), i uns reciclatges i valoritzacions finals ecoeficients, no precisament amb incineracions brutes i ineficients. Vaig escriure el llibre Recuperación Energética Ecoeficiente. Potencial en España, publicat i gratuït, de la Fundació Gas Natural. No sé si es nota, però el títol ho diu tot, i és un esforç de transparència i rigor que tracta de deixar descol·locats els corruptes i manipuladors de la informació. Conté un CD amb tots els càlculs en Visual-Basic/Excel.

És un privilegi poder compartir opinions per a millorar el país des de la transparència, la concòrdia i els valors compartits.

Ben cordialment,

Lluís Otero i Massa  
Sant Feliu de Guíxols, 26 de juliol de 2010

Benvolgut Lluís,

concordo plenament que hem de promoure i exigir una transparència i una responsabilitat majors en la gestió dels recursos naturals i humans, que són un patrimoni de la societat en el seu conjunt i no només d’uns pocs.

T’agraeixo d’haver compartit en aquesta pàgina els teus coneixements específics i ben fonamentats en el camp de la recuperació energètica. Espero que el teu llibre sobre aquest tema tingui la difusió que es mereix i que anem ajudant entre tots a fer avançar el nostre país seguint criteris justos, solidaris i respectuosos del medi ambient.

Cordialment,
Cinto Busquet